Valencianisme

Ya estem casi a 9 d’Octubre, i desde este blog vullc que els que esteu ahí llegint no s’oblideu de celebrar el dia dels valencians en la tradicional mocaorà.

La Mocaorà (mocadorada) és una festa tradicional valenciana celebrada cada 9 d’Octubre que commemora que en la conquista de Jaume I de la Ciutat de Valéncia, les dones valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui dia els enamorats regalen a les seues novies o esposes un mocador en fruites de massapà.

Carles Robust / Hui, 12 de febrer del 2009 – 11 del segon yamadá del calendari llunar islàmic -, fa mil anys Valéncia se va convertir en regne autònom i independent, governat per si mateix i somés a una llegalitat estrictament valenciana.

Hui fa mil anys que Mubarak de Valéncia, desafiant al Califat de Córdova, va declarar que Valéncia podia governar-se per si mateixa, creant un nou Estat.

Hui fa mil anys que va nàixer el “Mamlaka Balansiya”, la traducció literal del qual és “el Regne de Valéncia”. “Mamlaka Balansiya” se distinguia perfectament de “Medina Balansiya”, la Ciutat de Valéncia. L’expressió “Ciutat i Regne de Valéncia” és filla directa d’esta diferenciació aràbica entre “Mamlaka” i “Medina”.

Hui fa mil anys que des de la torre de la mesquita de Valéncia el “jatib” o predicador va llançar la “jutba” o sermó previ a l’oració. En esta alocució s’invoca específicament el nom del sobirà territorial, i per primera vegada en este dia de febrer de 1009, es va apelar al rei Mubarak en signe d’adhesió o sumissió.

Hui fa mil anys que se va iniciar la monarquia valenciana, els setze primers titulars de la qual van ser de religió musulmana: Mubarak, Mudafar, Labib, Muyahid, el gran Abdelasís I que va regnar quaranta anys, Abdelmalik, Almamún, Abu Bakú, Abu Utmán, Alqadir, Ibn Yahaf, Marwán Abdelasís II, Ibn Yhad, el famós Sad Mardanís dit “el rei llop”, Abu Zeid i Ibn Zayán. A partir de 1238 va ser la dinastia cristiana de Jaume I la que va continuar la titulació, i després els Trastámara, Ausburgo i Borbó.

Hui fa mil anys que se van iniciar en la península les autonomies regionals. L’actual configuració particularista respon a esta solució d’urgència del sigle XI. El Regne de Valéncia, en este conjunt, és autonomia ben antiga.
Hui fa mil anys que se va iniciar una història política pròpia a Valéncia, en el naiximent d’un Estat que comprenia fins a Tortosa, Requena i Elda; junt en el reducte independent de Dénia on el general Miyahid se va fer fort fins a deu anys més tart, que se va coronar rei de Valéncia i va conseguir la continuïtat territorial valenciana fins a Múrcia.

Hui fa mil anys que l’estructura estatal valenciana va començar a gestar-se, soportant les distintes envestides que posteriorment li sobrevindrien. El Regne de Valéncia quedaria 8 anys baix senyoriu del Cid, 50 anys baix domini almoràvit i 80 anys davall poder almohade. Pero sempre va resorgir.

Hui fa mil anys que se va engendrar la criatura sociològica que el rei Jaume I batejaria com a cristiana. Si este monarca aragonés haguera volgut fer taula rasa de l’anterior podia haver canviat l’ubicació i les dimensions de l’Estat, i haver fundat un regne de nou encuny en una nova denominació. Pero va respectar l’anterior, una tradició sòlida i consolidada.

Hui fa mil anys que Valéncia se va convertir en tall real, i a la crida dels reis valencians van acodir els millors lliterats i juristes d’Al Andalus, creant un verdader Segle d’Or autòcton, actualment oblidat pel desconeiximent de la llengua àrap que tenim. Els noms d’estos autors s’estudien en manuals lliteraris d’atres països, però estan completament absents en les nostres escoles.

Hui fa mil anys que se va iniciar el sentiment de Valencianitat que va impregnar les pàgines dels escritors més conscienciats. En quant s’alluntaven del Regne sorgia l’elegia a Valéncia, l’alabança al clima, a l’Horta i a la Russafa. Per a ells era el paraís de Deu sobre la Terra.

Hui fa mil anys que es va confirmar la convivència entre confesions diferents sense imposicions dels uns als atres. El monarca musulmà respectava a judeus i cristians. Tot al contrari del que succeiria més tart, quan es va impondre la transigència com a separació entre comunitats.

Hui fa mil anys que Valéncia va conseguir un estatus propi en el panorama internacional. No van fer falta competicions deportives ni publicitats extemporànees. Pel mer fet de ser capital d’un Estat el seu nom va començar a anotar-se en els mapes, i el seu port va alvançar cap eixa expansió que la convertiria en empori comercial durant molts sigles.

Hui fa mil anys que Valéncia de ser una vila agrícola rica va voler convertir-se en referent polític de tota la regió. Açò va moure el creiximent urbanístic: noves muralles; suntuosos palaus com l’Alcàsser real en el centre de la capital, i els palauets de l’exterior, com el gran palau dels reixos de Valéncia la primera pedra del qual va posar el rei Abdelasís.

Hui fa mil anys, en definitiva, que es va iniciar la gran etapa esplendorosa de Valéncia. A pesar que per prejuís religiosos, culturals i inclús polítics es vullga minimisar la seua importància. En qualsevol atre lloc s’haguera festejat solemnement. En el Regne de Valéncia, el país de l’autoodi, ho evocarem patriòticament només uns nostàlgics.
Traducció de: http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/2008/120209_2.html

Ací vos enllaç a una pàgina en el reglament del truc per a evitar discussions, la descentralisació de les regles del truc, i a voltes disputes originades per les moltíssimes i complicades jugades del truc.

Enllaç: http://www.ciberche.net/ciudad/valencia/truc/index.htm

En lo bonico que és passejar-se pel poble o per mateix cap i casal i sentir: ¡Posa’m mig quilo de pomes! Ara l’Ajuntament de Valéncia vol tallar d’arrel la traducció molt valenciana de traure les frutes i verdures al carrer multant a tots els propietaris en una multa que arriba als 750€, una barbaritat.

Se veu que les grans fruiteries (Mercadona, Consum…) que exploten als nostres llauradors en uns màrgens de benefisi ínfins van a endur-se tota la tradició a un local de més de 1000 metros quadrats totalment sec de valenciania.

La nostra benvolguda Rita ¿no ha pensat en donar llicències com fan en les taules dels bars? o ¿no sap que totes les voreres no tenen la mateixa amplaria? Deuria de establir un percentace d’ocupació permés per a cada establiment segons les dimensions de la vorera sense obstaculisar el pas de la gent i sense acavar en la tradició de vendre frutes i verdures pel carrer.