jump to navigation

Programa electoral d’Unio Valenciana europees 2009 junio 4, 2009

Posted by valencianisme in Eleccions.
Tags: ,
trackback

El proxim 7 de juny es celebraran les eleccions al Parlament Europeu en que podran participar elsUnio-valenciana ciutadans i ciutadanes dels països que formen part de la Unio Europea (27), un total de 375 millons d’electors (491 millons de ciutadans).
A pesar del gradual aument de competencies i poders del Parlament Europeu la participacio en estes, eleccions com ocorre en convocatories anteriors, sol ser inferior a la desijada, posant de manifest el nul interes dels ciutadans en els assunts europeus.
I aixo es aixi perque, a pesar de les campanyes de comunicacio informatives per part dels Estats, els ciutadans continuen sense saber com influïxen les decisions que des del Parlament Europeu s’adopten i que te com principals competencies:
1. Aprovar la llegislacio europea
2. Eixercir el control democratic de totes les institucions de la UE
3. Compartir en el Consell l’autoritat presupostaria de la UE.
Per aixo, conscients de la seua importancia, des d’Unio Valenciana se considera necessaria la presencia del Regne de Valencia i l’impuls del manteniment de les relacions directes entre l’Administracio Valenciana i les Institucions de Govern Europees.

PROPOSTES D’UNIO VALENCIANA
AGRICULTURA

En materia d’agricultura, estem assistint a la proliferacio d’Acorts Preferencials en Tercers Països, sent denominador comu de tots ells, les concessions a soportar pels productes mediterraneus, i sobretot cap a les fruites i hortalices que en la nostra nacio, representen el 70% de la produccio final agricola.
Estos sacrificis exigits a les fruites i hortalices no es veuen corresposts per les ajudes comunitaries. Per aixo, UNIO VALENCIANA exigix una politica agricola que atenga a les demandes del sector hortofructicola valencia. Les OCM han de fomentar i ajudar a establir Plans d’Explotacions Viables des del punt de vista economic, social i migiambiental, en una visio clarament empresarial.
No hi ha dubte que la nostra nacio es solidaria en atres països, pero no estem disposts que El Govern Central accepte acorts que suponen una competencia deslleal respecte a la nostra Produccio, posant en perill nostre teixit economic i social. Per aixo, UNIO VALENCIANA exigix la supressio dels Acorts Preferencials i Aranzelaris, aixi com el control fitosanitari fronterer per a controlar les plagues que nos puguen arribar. Aixi mateix, i per a elevar el nivell de competitivitat dels nostres productes agricoles, UNIO VALENCIANA defen la retirada de la nova normativa sobre la utilisacio de fitosanitaris elaborada pel Consell d’Europa i que d’aplicar-se tindra una repercussio molt negativa en els cultius tradicionals del nostre territori.

INFRAESTRUCTURES
Per a conseguir el verdader desenroll economic de la nostra nacio en una industria forta i consolidada, en un comerç capaç d’adaptar-se a nous reptes i en un turisme competitiu, les infraestructures es convertixen en un factor clau per a la dinamisacio social i economica de la nostra nacio.
Les comunicacions aeries, maritimes o per carretera son fonamentals per a l’estructura productiva de la nostra nacio, ya que del transport tant de mercaderies com de passagers depen en gran manera el futur devindre economic de la nostra nacio.

UNIO VALENCIANA defen la inclusio del CORREDOR MEDITERRANI en el Pla d’Infraestructures Prioritaries de la Unio Europea, tant per a mercaderies com per a viagers. Aixi mateix la transformacio del recorregut ferroviari en velocitat alta es totalment insuficient.
UNIO VALENCIANA exigix la implantacio de l’Alta Velocitat per la franja mediterranea en ample de via internacional, que integraria al territori valencia en la ret europea d’alta velocitat conectant directament en les regions d’elevat dinamisme productiu de França i Italia. Pero per a garantisar el desenroll economic de la nostra nacio tambe es prioritaria la conexio “natural” a Europa seguint el traçat per Arago conectant en França per Canfranc en ample de via internacional, sent el recorregut que facilita l’eixida dels nostres productes cap als mercats del nort d’Europa.
Estes infraestructures ferroviaries haurien d’anar acompanyades de la millora de les comunicacions per carretera, lliberant l’autopista A7 i ampliant l’Autovia Mudeixar.
Estes infraestructures viaries vertebrarien d’una forma clara la nostra nacio, millorant no sols les comunicacions sino que ajudarien al desenroll de tots els sectors productius, aixi com el desenroll dels ports comercials, objectiu de promocio a nivell internacional per a UNIO VALENCIANA.

UNIO VALENCIANA solicitara a la UE que estudie la possibilitat de millores en els aeroports valencians, sobretot en emplaçaments estrategics que concentrara l’esforç de la Unio Europea en les infraestructures de la nostra terra dins d’un Pla Global, sent algun d’ells, com es el cas d’Alacant, un dels mas importants quant a transit aereu a nivell europeu pel turisme que rebem.

INDUSTRIA I COMERÇ

· Fer compatible la gestio empresarial en el respecte al mig ambient i velar pel compliment de la normativa en esta materia avançant en la consolidacio de les mides de prevencio. El compliment del Protocol de Kioto, ha de ser una de les metes prioritaries de la politica ambiental.
· Incrementar la vigilancia aduanera per a frenar la competencia deslleal dels països asiatics, exigint als tercers països el compliment de la normativa europea (marcat CE en els casos necessaris), aixi com la imposicio d’aranzels a les importacions que no complixquen en la normativa europea quant a fabricacio, condicions laborals i migambientals es referix.
· Incrementar la inspeccio de la qualitat, especialment quant als productes provinents de tercers països es referix.
· Coordinar a traves del IVEX politiques de distribucio en els mercats exteriors per a facilitar la comercialisacio dels seus productes.
· Ampliar la ret d’oficines del IVEX en l’exterior per a la internacionalisacio dels nostres productes, aixi com una optimisacio dels recursos i fons de la Unio Europea.
· Coordinar des del IVEX una politica de marques com a estrategia empresarial moderna, que promocione la qualitat dels productes de la nostra terra.

URBANISME I MEDI AMBIENT
Les continues visites dels europarlamentaris al Regne de Valencia han posat en tela de jui la politica urbanistica que el PP ha estat desenrollant en els ultims anys i el cas omis que s’ha fet a les recomanacions de la UE.

La Comissio de Peticions ha continuat insistint en el fet que la Generalitat Valenciana i les autoritats nacionals no estan complint les disposicions comunitaries especialment en materia de contractacio publica, impacte ambiental, aigües, aigües residuals, aus i inclus blanqueig de capitals.
L’ordenacio del territori no es pot quedar tan sols en l’elaboracio des dels poders publics de plans d’expansio urbanistica que contemplen aspectes com el creiximent poblacional i economic basat en la construccio, sino que ha de tindre en conte aspectes socials, economics i migambientals a l’hora de planificar l’us del territori de cara al futur.
El Parlament Europeu ha encaminat la UE a la consecucio dels seus objectius en la lluita contra el canvi climatic per al 2020 (un 20% de reduccio de les emissions de gasos d’efecte hivernacul, un 20% de millora de l’eficiencia energetica i un consum d’energies renovables d’un 20%). D’esta manera, la UE es convertix en la primera regio del mon a establir uns objectius tan ambiciosos i llegalment vinculants per a tots els sectors de l’economia.
Entenem que Europa ha d’anar mes llunt i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacul un 30 %, tal com s’ha compromes i intentar arribar a un acort internacional previst a Copenhaguen a finals de 2009.
Entenem que la UE ha de posar les mides necessaries perque els països membres complixquen en este compromis, fent-se campanyes de conscienciacio social.
UNIO VALENCIANA defendra el dret a l’aigua de tots els valencians. Aixo implica que la UE ha d’arbitrar les mides necessaries perque nostra nacio tinga tan rapidament com siga possible les infraestructures necessaries perque en periodos d’escassea els ciutadans de la nostra terra no patixquen la carencia d’un be tan necessari com es l’aigua, i les mides a prendre no es vegen manipulades pel signe politic del partit que governe en l’Estat Espanyol.

IMMIGRACIO

La immigracio ha sigut el factor decisiu per a garantisar el creiximent demografic en la Regne de Valencia. No sols ha permes una renovacio generacional, sino que ha facilitat tambe l’incorporacio de ma d’obra al sistema productiu i el manteniment d’uns determinats nivells de desenroll economic i social.
No obstant aixo, este fenomen ha deixat patent el fracas del govern central en esta materia, per la seua incapacitat per a generar una immigracio regular que oferira oportunitats de llegalisacio junt en la impossibilitat de canalisar adequadament les necessitats laborals en sectors economics clau.
La politica migratoria del Govern espanyol ha sigut durament criticada en l’ambit europeu.
El Govern central i l’Unio Europea no s’han de llimitar a politiques de controls fronterers, que s’han revelat de totes tots insuficients, sino que s’han d’involucrar de manera mes activa en verdaders programes de desenroll perque estos països desincentiven l’immigracio.

Igualment, ni la UE ni els Governs poden donar l’esquena a tots els territoris que formen l’Estat espanyol en esta materia, ya que son les verdaderes destinataries d’estos fluxos migratoris. Per aixo, UNIO VALENCIANA considera que s’ha d’intervindre en estes politiques, ha de ser coneixedora de les persones que arriben a la nostra nacio i per descontat, ha de contar en el finançament suficient per a fer front a esta realitat i per a ser juge en el fluix d’immigració que arribe al nostre territori aixi com del seu orige.

TREBALL I SEGURETAT LABORAL

La formacio constituïx un objectiu estrategic per a reforçar la productivitat i la competitivitat de les empreses en un nou escenari global i per a potenciar la professionalitat dels treballadors. D’aci que siga una de les estrategies per a l’ocupacio en tota la UE.
Esta formacio ve subvencionada pel Fons Social Europeu, a on empresaris, autonoms i empleats poden beneficiar-se, pero que entenem que El Govern central no conseguira les metes marcades per la UE per a l’any 2010, ya que es desconeix l’existencia de tals ajudes.
En este sentit, serien necessaries campanyes informatives sobre esta formacio “gratuïta”.
En materia de seguritat laboral, s’hauria d’incentivar a les empreses que mostren una bona trayectoria en materia de riscs laborals i facilitar l’acces a una formacio especifica en materia de prevencio de riscs laborals.

CANVI CLIMATIC

Mides comunitaries per a lluitar contra el canvi climatic
La UE va aprovar al decembre del 2008 el primer paquet integral de mides per a llimitar el calfament global, darrere de la presentacio d’esmenes i l’aprovacio, per part dels eurodiputats, de les noves lleis comunitaries sobre clima i energia. L’objectiu d’estes noves normes es reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacul de vehiculs, instalacions industrials i centrals electriques, aixi com fomentar l’us de les energies renovables.
El Parlament Europeu ha encaminat la UE a la consecucio dels seus objectius en la lluita contra el canvi climatic per al 2020: un 20% de reduccio de les emissions de gasos d’efecte hivernacul, un 20% de millora de l’eficiencia energetica i un consum d’energies renovables d’un 20%. La Unio Europea es la primera regio del mon a establir uns objectius tan ambiciosos i llegalment vinculants per a tots els sectors de l’economia. A mes, Europa s’ha compromes a anar mes llunt i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacul un 30 %, sempre que s’arribe a un acort internacional ambicios en Copenhaguen a finals de 2009.
El paquet, aprovat per amplia majoria en primera llectura en l’EuroCambra, darrere d’intenses negociacions en el Consell de ministres, inclou una revisio del regim de comerç de drets d’emissio (ETS, en les seues sigles en angles), dels objectius dels Estats membres per a les reduccions de CO2 en sectors no inclosos en les ETS, un marc llegal per a la captura i almagasenament segurs de carbono (CAC), objectius vinculants per a l’us d’energies renovables i un reglament d’emissions de CO2 dels vehiculs.

Regim Comunitari de Comerç de Drets d’Emissio a partir de 2013
El regim de comerç de drets d’emissio (ETS) revisat, aplicable del 2013 al 2020, te com a objecte reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacul un 21% respecte als nivells de 2005. Les ETS es un sistema de fixacio de maxims: llimita el nivell general d’emissions permeses, pero dins d’este llimit, els participants poden comprar i vendre drets d’emissio per a satisfer les seues necessitats i reduir els costs de les emissions de forma eficaç. La quantitat de drets d’emissio emesos descendira cada any de manera llineal, per lo qual conduira a una reduccio global d’emissions.
L’irlandesa Avril Doyle (PPE-DE), qui va dirigir el treball parlamentari sobre la proposta, va afirmar que la UE es l’unica regio del mon que en l’actualitat conta en un sistema de comerç de drets d’emissio operatiu que ha posat preu al carbono i que s’ha compromes a una reduccio unilateral del 20 % de les emissions de CO2. De fet, ha constituït el proyecte pilot per a la resta del mon.
Actualment, les ETS inclou mes de 10.000 instalacions d’energia i industrials, que, en conjunt, constituïxen quasi la mitat de les emissions totals de CO2 de la UE i el 40 % de les seues emissions totals de gasos d’efecte hivernacul (el 60 % restant esta cobert per una decisio per a compartir esforços no relacionada en les ETS). El sector de l’aviacio s’incloura en el sistema a partir de 2012, tal com van acordar el Parlament Europeu i el Consell al juliol del 2008.
En el primer i segon periodo del regim de comerç de drets d’emissio (2005-2012) la distribucio de la gran majoria dels drets d’emissio es realisa de forma gratuïta. La directiva revisada dispon, en principi, que els drets d’emissio se subasten a partir de 2013, si be inclou diverses excepcions, tal com va recomanar el Consell Europeu del 12 de decembre del 2008.
Es tracta d’excepcions transitories per a la generacio d’electricitat, especialment per als nous Estats membres i en subjeccio a determinades condicions. Alguns eurodiputats temien que introduir subastes completes a partir de 2013 en el sector electric poguera aumentar els preus de l’electricitat.
Per eixemple, el polones Zdzislaw Zbigniew Podkanski (UEN) va indicar que determinades economies basades en el carbo, com la polonesa, no podran canviar un model diferent de la nit al dia. El carbo continuara sent la font principal a Polonia.
Tambe hi ha possibles excepcions al principi de subasta completa per a les fabriques en risc greu de «fuga de carbono», es a dir, el trasllat de la produccio a tercers països en una politica climatica menys estricta, la qual cosa comportaria un aument de les emissions de CO2 per a estos països.
No tots els eurodiputats van estar contents en l’acort conseguit. El danes Jens Holm (GUE/NGL), es va mostrar decepcionat per no haver una reduccio major i mes rapida de les emissions. Va afirmar que el paquet era un pas en la direccio correcta, pero es podia haver arribat mes llunt. A l’holandes Johannes Blokland (IND/DEM) li va pareixer que no podem estar plenament satisfets, ya que la subasta completa podia haver començat en 2013, si be va compartir l’opinio de molts diputats que l’acort era acceptable.

Esforços compartits: objectius per a la reduccio de CO2 dels Estats membres
La decisio de la distribucio de l’esforç, la primera del mon, establix objectius nacionals vinculants de reduccio d’emissions de gasos d’efecte hivernacul per a cada Estat membre en sectors no coberts per les ETS (per eixemple, transport per carretera i maritim, construccio, servicis i instalacions industrials mes chicotetes). En l’actualitat, estes fonts constituïxen, aproximadament, el 60 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacul de tota la UE.
L’objectiu de la decisio es reduir estes emissions un 10 % entre 2013 i 2020.
La decisio permetra als Estats membres «compensar» emissions, es a dir, comprar credits de proyectes en tercers països d’acort en el Mecanisme de Desenroll Net (MDL) de la ONU, com una forma de complir en els seus llimits d’emissio de gasos d’efecte hivernacul.
La ponent del Parlament, la filandesa Satu Hassi (Vert/AU), no estava plenament satisfeta en l’acort conseguit, al considerar que permetia que una part massa gran de les obligacions de reduccio d’emissions es transferira fora de la UE. Va dir que la decisio es “un pas en la direccio correcta”, pero molt mes chicotet del que esperava i va instar als Estats membres a no traslladar-se ni transferir les obligacions de reduccio d’emissions a tercers països, sino complir en les emissions en els seus propis països. Els grups Verts i GUE/NGL van presentar esmenes que intentaven restringir el recurs al MDL, que van ser abonades per Hassi, pero rebujades pel ple.

Les centrals electriques i les instalacions industrials podran almagasenar CO2 baix terra
En el futur, les instalacions industrials i les centrals electriques podran usar tecnologia nova per a reduir les seues emissions de CO2 per mig de la seua captura i almagasenament de forma permanent i segura baix terra. Per a fomentar l’us de la tecnologia de captura i almagasenament segurs de carbono (CAC), els diputats van destinar 300 millons de drets d’emissio de les ETS per a finançar proyectes de demostracio i de proves a gran escala en la UE.

Reduccio de les emissions de CO2 dels coches nous
El nou reglament pel qual s’establixen restriccions en materia d’emissions dels turismes nous matriculats en la UE abona l’objectiu d’emissio mija de 120g de CO2/km per a tota la industria automovilistica per al 2012, retallant considerablement els 160g/km actuals. S’ha de conseguir un objectiu mig de 130g CO2/km per a turismes nous per mig del perfeccionament de la tecnologia dels motors de vehiculs, i la reduccio del 10g/km adicional per a conseguir l’objectiu de 120g/km s’ha de conseguir a traves d’atres mides tecniques (exigides per una atra llegislacio, com a millores en els neumatics, la utilisacio de biocombustibles o requisits d’eficacia minima per als sistemes d’aire condicionat).
Els diputats tambe van conseguir establir un objectiu de reduccio a llarc termini, per al 2020 de 95g CO2/km. Segons el socialista italia Guido Sacconi, el qual va dirigir el treball parlamentari sobre la proposta, la prioritat del Parlament va ser afegir un objectiu de reduccio a llarc termini.
Va afirmar que es molt important perque alinea la llegislacio en atres parts de llegislacio, lo qual significa que els fabricants de coches poden planejar en antelacio els seus mijos d’inversio i innovacio. Sacconi tambe va observar que esta llei es va aprovar en el moment mes dificil possible, la d’una gran crisis en la industria de fabricacio automovilistica.
Cada fabricant tindra un objectiu mig d’emissions de CO2 especific, en el que ha de complir en diverses fases: el 65 % de la flota al Giner del 2012, el 75 % al Giner del 2013, el 80 % al Giner del 2014 i el 100 % per al 2015. Els fabricants que incomplixquen estos objectius hauran de pagar multes.

Mes energies renovables en generacio d’electricitat, transport, calefaccio i refrigeracio
La nova directiva sobre energies renovables establix objectius nacionals vinculants per a cada Estat membre a fi de garantisar que en 2020 l’energia renovable constituïxca, almenys, el 20 % del consum total d’energia de la UE. L’energia renovable es la produïda, per eixemple, per mig d’energia hidraulica, solar, eolica, biomassa o geotermica
Per al luxemburgues Claude Turmes (Vert/AU), qui va dirigir el treball parlamentari sobre la proposta, la nova directiva es un fita en la politica energetica europea, ya que no sols garantisara que l’electricitat, la calefaccio i el transport a Europa siguen mes ecologics, sino que tambe conseguira que l’ocupacio i els diners es queden en Europa.

Biocombustibles sostenibles des del punt de vista Migambiental i social
Tots els Estats membres han d’aumentar el seu percentage d’energies renovables en el transport un 10 % per al 2020 -biocombustibles, electricitat i hidrogen produïts de fonts d’energia renovables-. Els biocombustibles de segona generacio (els que no son produïts de cultius alimentaris o ferragers, sino d’alternatives com a algues, residus de fusta o rebujos de paper), obtindran el doble de credits en este objectiu.
Els diputats van assegurar que la nova llei inclou criteris per a garantisar que la produccio de biocombustibles siga sostenible des del punt de vista ambiental i social i no provoque deforestacio ni un aument dels preus dels aliments. Al decembre del 2006, el Parlament Europeu va demanar la Comissio el Desenroll d’un instrument que “per a quantificar objectivament els aspectes migambientals, socials i de sostenibilitat economica dels combustibles minerals i els biocombustibles”.

CONSTITUCIO EUROPEA
El 20 de febrer del 2005 Espanya es convertia en el primer pais de la UE que sometia a Referendum el text constitucional de la Unio Europea.
El citat Referendum va contar en la participacio del 42.32% dels electors. Lo que demostrava que el desconeiximent dels ciutadans sobre el text constitucional europeu va ser l’aspecte mes sobreixent.
Resultat
– Vots a favor = 76.73 %
– Vots en contra = 17.24 %
Si be es cert que la majoria d’espanyols aposten o s’identifiquen com a europeistes, es mes cert encara que recolzen un text que la gran majoria desconeix, a pesar de l’intent del govern espanyol d’explicar el contingut de la mateixa.
D’atra banda, el rebuig de la majories franceses i holandeses a la Constitucio Europea, va posar en tela de jui que les condicions per a una globalisacio politica no eren un fet.
França= Vots en contra = 54.87 %
Holanda= Vots en contra = 61.6%

Aspectes a destacar de la Constitucio Europea:
· Consolidacio en un sol text dels actuals Tractats de la Comunitat Europea i de la Unio Europea,
· Creacio d’un president Europeu, que representara a la UE en l’exterior,
· Creacio d’un ministre europeu d’Assunts Exteriors,
· Reconeiximent d’una personalitat juridica unica en la UE,
· Consagrar la supremacia del dret europeu sobre els drets nacionals,
· Estendre el camp de codecisio llegislativa del Parlament Europeu i el Consell. Necessari l’acort del Consell i del Parlament perque es puguen adoptar normes de dret derivat de la UE.
· Integracio d’una Carta de Drets Fonamentals, en caracter vinculant.

Estructura de la Constitucio Europea
Part I
Conte els objectius, valors i principis relatius al repartiment de les competencies entre la Unio i els Estats membres, aixi com les disposicions institucionals basiques de la Unio.
Part II
Conte la Declaracio dels Drets Fonamentals de la UE.
Part III
Conte les bases de les politiques comuns, aixi com les relatives al funcionament de la Unio.
Part IV
Es referix a la successio i continuïtat juridica entre les disposicions actuals de la comunitat i la nova UE.
El Tractat constitucional conte 2 anexos: un relatiu a la llista de productes objecte de la politica agricola comu i un atre que conte la llista dels països i territoris d’ultramar.
El Tractat constitucional te a mes 36 protocols anexos, en materia de defensa, de drets humans, sobre les institucions de la Unio, etc.

Principis que inspiren la Constitucio

· Principi d’atribucio de competencies: L’Unio nomes pot actuar dins dels llimits de les competencies que li atribuïxen els Estats membres en la Constitucio.
· Principi de subsidiarietat: en aquells ambits que no siguen de la seua competencia exclusiva, l’Unio intervindra unicament en la mida que els objectius de l’accio pretesa no puguen ser conseguits de manera suficient per part del els Estats membres.
· Principi de proporcionalitat: L’Unio nomes podra intervindre si l’accio pretesa no excedix del que es necessari per a alcançar els objectius de la Constitucio.

Aspectes criticables de la Constitucio Europea
· En primer lloc considerem que es una Constitucio massa extensa, que no facilita l’aproximacio d’Europa al ciutada,
· No arreplega una verdadera divisio de poders.
La Comissio es reforça com l’organ de govern suprem de l’Unio assumint les maximes competencies, inclus qualsevol acte llegislatiu. Es qui eixecuta el presupost i gestiona tots els programes de l’Unio.
El president de la Comissio es triat pel Parlament i este tria personalment els comissaris, sense cap criteri establit.
El Parlament continuara sent una cambra sense poder efectiu, en caracter merament consultiu, ya que nomes podra actuar sobre les propostes rebudes d’atres organs, principalment de la Comissio Europea.
· La politica agricola seguix centrant-se entorn de la Politica Agraria Comunitaria (PAC) que impon un model de productivitat que s’ha demostrat fins a la data perjudicial per als interessos dels agricultors valencians,
· Excessiva autonomia del Banc Central Europeu i el seu objectiu exclusiu d’estabilitat de preus,
· En materia de politica social l’Unio no entra a harmonisar les diferents politiques nacionals: “L’Unio actuara tenint en conte la diversitat de les practiques nacionals, en particular en l’ambit de les relacions contractuals. Per tant, cap criteri de convergencia es preveu en materia de salaris o nivell d’ocupacio.
· No reconeiximent del valencia,
· Escassa representacio de les comunitats autonomes i/o nacions que formen l’Estat espanyol. Ya no es parla de la “Europa de les regions”, sino de la “Europa de les nacions”.

UNIO VALENCIANA I LA CULTURA

Per a UNIO VALENCIANA la cultura valenciana es una part fonamental del fet diferencial valencia, de la nostra nacionalitat i ha de ser potenciada dins i fora de les nostres fronteres. Per aixo, la defensa dels nostres valors culturals i de la identitat valenciana es un punt prioritari dins del nostre programa, sent este fet un de que nos diferencia de la resta de formacions politiques.
El Poble valencia, basant-nos en el nostre bagage cultural, ha aportat avanços cientifics, tecnics i artistics i ha impres el nostre caracter i personalitat en aquelles activitats que formen part de la cultura europea i universal. Per aixo, un poble que ha sigut capaç de crear Institucions com el Tribunal de les Aigües, la Taula de Canvis i el Consolat del Mar, que hi ha dispost de moneda propia, escritors com Joanot Martorell i Ausias March, pintors com Joan de Joanes, els Ribalta, escultors com Vergara i Capucha, sants com Vicent Ferrer i Sant Lluis Beltrán, papes com a Calixt III i Aleixandre VI, erudits com Orellana i Mayans, homens emerits com Fra Gilabert Jofre, heroes com El Palleter i Vinatea, be mereix que es tinga en conte la seua cultura.
La cultura valenciana no existiria sense un Poble que la crega i recrea constantment. Si a mes tenim en conte que tota cultura compartida contribuïx a crear consciencia nacional, la nostra cultura sera vincul d’unio i peça fonamental per a reafirmar la consciencia colectiva de la nacio valenciana.
UNIO VALENCIANA propugna la defensa d’una cultura sense manipulacions, deformacions o interferencies que responen a interessos politics forans. Autenticitat i realitat son els criteris que s’ha de seguir en la recuperacio i difusio de la nostra cultura, be siga popular, classica o moderna, considerant-la com un tot sense dependencies d’atres cultures veïnes, com propia i diferenciada.
UNIO VALENCIANA considera necessari crear un ambient cultural que deixe les portes obertes a les iniciatives individuals, colectives i socials, possibilitant un ambient cultural on tinguen cabuda des dels jovens als nostres majors i comprenga totes les tendencies i als distints sectors de la societat valenciana des de la igualtat d’oportunitats.
FESTES I TRADICIONS

Per a UNIO VALENCIANA les reglamentacions que regulen les festes i tradicions que degut al seu caracter privatiu del valencians, pel motiu de ser creadores i formadores de la personalitat com a poble i de la nacionalitat histórica valenciana, han de ser realisades pels organismes valencians competents.

LA LLENGUA VALENCIANA

UNIO VALENCIANA enten inacceptable que hui en dia alguns sectors de la nostra societat qüestionen la denominacio, pertinença (exclusiva del Poble valencia) i les caracteristiques propies de la nostra llengua. La nostra llengua ha sigut, es i ha de ser la Llengua Valenciana, perque aixi ho acredita la nostra tradicio classica, la seua utilisacio pel nostre Poble i el seu reconeiximent en el nostre Estatut d’Autonomia i aixi ha de ser respectat en l’ambit europeu.
No obstant aixo, l’interes de determinats sectors de regions alienes a la nostra nacio per reobrir el conflicte llingüistic per un costat i la claudicacio de l’actual govern autonomic en el cultural i llingüistic d’un atre, fan que la Llengua Valenciana estiga en constant perill de no ser considerada com a llengua propia, diferent i diferenciada.
El valencia ha de ser objecte d’especial proteccio, defensa i promocio, per lo qual ha de tindre una normalisacio global, dinamica i escrupulosament respectuosa en les particularitats autoctones conservades pel nostre poble.

UNIO VALENCIANA considera inaceptable que l´Academia Valenciana de la Llengua siga l´ent normatiu per a codificar la llengua valenciana, ya que esta Academia esta composta per una majoria de membres que neguen l´existencia de l´idioma valencia a lo llarc dels segles i s´ha creat per imposicio d´uns politics que no parlen la llengua dels valencians i per a beneficiar a una regio que necessita apropiar-se de la riquea cultural del poble valencia.
La claudicacio de l´actual govern autonomic en lo cultural i llingüistic, fa que l´idioma valencia es trobe en perill d´absorcio per una atra nacionalitat veïna. UNIO VALENCIANA utilisant les Normes d´El Puig per a codificar la llengua dels valencians exigix que la llengua valenciana siga considerada com ha segut a lo llarc dels segles; una llengua propia, diferent i diferenciada per als valencians.

El valencia ha de ser objecte d´especial proteccio, defensa i promocio, per lo que hi ha de tindre una normalisacio global, dinamica i escrupulosament respectuosa en les particularitats autoctones conservades pel nostre poble. D´aixo hauria d´ocupar-se eixe organisme que es la AVL i no introduïr arcaismes i extrangerismes en substitucio de paraules autoctones; i no velar per la convergencia en l´idioma dels nostres veïns del nort.
UNIO VALENCIANA, demane i demanara insistenment en les institucions valencianes i europees la derogacio d´esta Academia catalanista per a impondre el catala en el Regne de Valencia, per aixo deixara sense presupost a l´Academia del PPSOE, i normativisara la llengua valenciana en tots els ambits de la societat valenciana, en una normativa feta per valencians i per als valencians, com son les Normes d´El Puig.

Comentarios»

No comments yet — be the first.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: